Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > L'agroecologia pot ajudar a ...
 
Dilluns, 02 de juliol de 2018

L'agroecologia pot ajudar a frenar migracions socials

L'agroecologia, model de producció que té en compte qüestions socials, tècniques i ambientals, comença a deixar de ser “minoritària” i es perfila com una possible opció (sobirania alimentària i apoderament) que col·labori en frenar les migracions per necessitats bàsiques.


Així ho han apuntat en declaracions a Efeagro el responsable d'Aliances de FAO Espanya, Arturo Angulo, i la presidenta de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE), Dolores Raigón, participants en la jornada “Ampliar l'agroecologia per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)” a Madrid.

Segons Raigón, els treballs de la FAO han posat de manifest que l'agroecologia juga un paper fonamental per assolir la sobirania alimentària i, per tant, poder fer front al problema social dels moviments migratoris.

Agroecologia i sobirania alimentària

Els fluxos migratoris (per qüestions socials i no polítiques) es frenen quan una comunitat té les eines per produir els seus propis aliments, pot crear ocupació i fomentar el comerç (canals curts), i les persones es queden als territoris a què estan vinculats, ha assegurat Raigón.

Ha apuntat que quan hi ha un projecte agroecològic dins d'un determinat territori, la gent “té sobirania alimentària, es vincula a un treball”, ja que amb “una cosa per realitzar i una cosa que portar-se a la boca” aquestes persones no tenen necessitat de migrar.

Angulo també ha coincidit amb aquesta lectura i ha posat a més l'accent sobre un altre problema: la migració del camp a la ciutat.

Model agroecològic, dignificar l'agricultor i apoderar les persones

El “model agroecològic té un paper rellevant” per afrontar-lo, posar de relleu el coneixement i el treball de l'agricultor i apoderar les persones per ser agents crítics del canvi en la transformació dels seus sistemes alimentaris.

Segons la seva opinió, “la població no vol seguir en l'àmbit rural, els joves l'abandonen” perquè “no està prou valorat el treball en el medi rural” i cal fer-ho “prou atractiu i digne perquè es vulguin dedicar a l'agricultura”.

Davant dels actuals reptes socials, mediambientals i econòmics “és un gran desafiament ser un gran agricultor“, una figura que es pot enfortir amb l'enfocament agroecològic, i explicar amb amplis coneixements del seu medi, del context social, de mercat, així com de les implicacions ambientals que té la seva producció.

Agroecologia, clau per transformar sistemes alimentaris

En aquest sentit, la presidenta de SEAE ha explicat que l'agroecologia ajuda el manteniment de la sostenibilitat i aporta solucions per atallar o mitigar els fenòmens del canvi climàtic.

L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) exigeix una transformació dels sistemes agrícoles i l'agroecologia és, segons Angulo, “clau per transformar els sistemes alimentaris i agrícoles”.

La paradoxa de l'actual sistema alimentari és que “es produeixen prou aliments per a tota la població mundial, però més de 800 milions de persones passen gana, malgastem una tercera part del que es produeix i més de 1.900 milions d'adults pateixen sobrepès (d'aquests més de 650 milions són obesos)”, ha afirmat.

Repensar l'actual model agroindustrial

Ha qualificat d'“insostenible” l'actual model agroindustrial, que és “molt dependent dels combustibles fòssils” i “està obligat a repensar-se, hi ha d'haver una transició”; apostar per l'agroecologia és “avançar en aquest camí”.

Raigón i Angulo han confiat que la jornada celebrada en el Congrés tingui eco en els polítics i reflexionin sobre la necessitat de canviar l'actual sistema agroalimentari per anar cap a un altre de més sostenible ambientalment, socialment i econòmicament.


Font: Anabel Pascual - EFEagro