Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > Microorganismes vs ...
 
Dilluns, 04 de juny de 2018

Microorganismes vs fertilitzants químics: al rescat del sòl

Davant l’augment de l’escalfament global i l’actual crisi mediambiental, l’agricultura s’enfronta a un doble repte: produir aliments d’acord a les condicions climàtiques futures i fer-ho de forma més respectuosa amb l’entorn. Per afrontar els dos reptes resulta fonamental replantejar les pràctiques agrícoles actuals; entre elles les vinculades a la fertilització dels cultius.


Se’ns acumulen els fertilitzants

En general, el sector agrícola es regeix per una única premissa: produir constantment i al màxim possible. I per aconseguir-ho fa servir, entre altres substàncies, ingents dosis de fertilitzants i adobs que aporten a les plantes els nutrients que han perdut els sòls explotats.

No obstant això, els cultius no tenen temps per absorbir les elevades dosis d’aquests productes i els seus compostos acaben dipositant-se en l’entorn. Alguns es volatilitzen i s’acumulen en l’aire, principalment, en forma d’òxid nitrós (un gas que augmenta l’escalfament global en un 300% respecte al diòxid de carboni). Altres penetren per lixiviació o per corrents d’aigua a les aigües subterrànies. Les conseqüències d’això són alarmants.

Per exemple, a Espanya, els adobs nitrogenats han provocat que el 41% dels aqüífers catalans hagin superat el límit legal de nitrocompostos. O que a Aragó, 11 trams de rius i 36 sistemes d’aigua subterrània -més d’un terç del total estiguin contaminats per nitrats, o en risc d’estar-ho. De la mateixa manera, el Mar Menor porta anys patint greus problemes d’eutrofització -acumulació de residus orgànics en ecosistemes aquàtics- a causa dels fertilitzants i adobs agrícoles.

Els adobs nitrogenats han provocat que el 41% dels aqüífers catalans hagin superat el límit legal de nitrocompostos

Malgrat això, durant els últims cinc anys, l’ús de fertilitzants nitrogenats, fosfatats i potàssics no ha parat d’augmentar al nostre país, segons l’Associació Nacional de Fabricants de Fertilitzants (ANNFE). I el mateix a escala global. La FAO vaticina que el 2018 es faran servir més de 200 milions de tones en el món.

Davant d’aquestes previsions, se succeeixen les investigacions per trobar noves fórmules de fertilitzar els cultius. Els microorganismes beneficiosos per al sòl, també coneguts com a bioestimulants o inoculants microbians, són una de les alternatives més prometedores.

Aquesta tecnologia es basa en preparats de microorganismes específics que milloren la salut del sòl, i, per tant, el desenvolupament de les plantes de múltiples formes: facilitant l’accés a nutrients, fixant el nitrogen atmosfèric, millorant l’absorció d’aigua o actuant com agents de control biològic. A més, compleixen amb les mancances dels adobs convencionals: són biodegradables, renovables, no són tòxics per a la flora i fauna auxiliar i no generen residus.

Resultats prometedors

Recentement un metaestudi, realitzat per l’Institut de Recerca Orgànica (FiBL) i la Universitat de Basilea, va examinar la bibliografia científica de 171 treballs sobre bioestimulants per avaluar el rendiment d’aquest tipus de fertilitzants.

Aquesta investigació, publicada a la revista Frontiers in Plant Science, va concloure que els inoculants microbians poden millorar l’eficiència de les plantes per captar fòsfor i nitrogen (elements essencials per al desenvolupament d’aquests éssers vius). I, en conseqüència, reduir els costos de fertilització i incrementar fins a un 40% la productivitat de les collites.

A més, els autors del treball van observar que, en general, els bioestimulants tenen un major rendiment en àrees seques, com el mediterrani o zones tropicals seques de l’Índia o Àfrica. Una circumstància que quadra amb el fet que també van constatar que com més elevat és el contingut d’humus en el sòl (produït per la presència de fongs i bacteris descomponedors) més difícil resulta l’establiment dels microorganismes introduïts de manera artificial, i per tant l’eficàcia dels mateixos.

Aquest resultat és d’especial interès, ja que de cara al clima esdevenidor, més sec i calorós, l’ús de inoculants microbians podria ser clau com a estratègia d’adaptació per a conrear plantes alimentàries.

L’estudi també va certificar la relació entre el contingut de fòsfor del sòl i l’eficiència dels microorganismes introduïts. Amb les dades obtingudes i les noves línies d’investigació actuals, els experts confien que en un futur es pugui arribar a produir soques de microorganismes específics en funció de les necessitats de cada sòl.

Nou marc legislatiu

Mentrestant, els inoculants microbians van guanyat terreny a tot el món. A Austràlia, Estats Units, Mèxic i altres països sud-americans ja s’han convertit en una pràctica agrícola establerta.

En canvi, a Espanya encara no s’han consolidat, degut, en gran mesura, al fet que fins a finals de 2017, aquesta tecnologia no estava inclosa en la legislació que regula l’ús de fertilitzants. Ara, però, que compta amb un marc legislatiu (Reial Decret 999/2017) i noves normatives de certificació és previsible que, en els propers anys, es comercialitzin i s’emprin més aquests productes. Tot i així, des de la Asociación Española de Fabricantes de Agronutrientes (AEFA) lamenten que aquest nou marc legal no inclogui més tipus de bioestimulants. I subratllen el descontentament dels productors per l’alt cost de certificació i el desequilibri de repartiment de responsabilitats, carregades fonamentalment sobre els fabricants.

De cara a 2020 l’impuls del sector podria ser encara més gran, un cop s’aprovi el Reglament Europeu per a l’ús de Fertilitzants i Bioestimulants. A l’espera d’aquesta regulació, la ciència continua desenvolupant aquesta tecnologia que aspira a ‘revitalitzar’ els terrenys agrícoles.


Autor: Juan Gayá, Periodista ambiental i científic.
Font: BioEco Actual