Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > Carlo Petrini, fundador de Slow ...
 
Dijous, 31 de maig de 2018

Carlo Petrini, fundador de Slow Food: “Necessitem desesperadament canviar les consciències”

Carlo Petrini (Bra, Piemont, 1949) és fundador del moviment internacional Slow Food a Itàlia el 1986, que difon i promou la cultura gastronòmica local i regional enfront del Fast food i la uniformitat del gust i la pèrdua de variants locals de plantes i llavors.


A través del seu projecte “Arca del Gust” l’associació ha censat els aliments en perill d’extinció i mitjançant accions concretes sobre el territori afectat es proposa recuperar-los i donar-los la dignitat i el respecte cultural que mereixen. Autor de varis llibres, ha rebut diversos premis internacionals a la seva tasca.

Què ha canviat per millorar des de l’inici de Slow Food?

Certament, quan va començar l’aventura Slow Food, als anys 80, l’atenció que es prestava al menjar no era com la d’avui dia. En aquell moment era important centrar-se en el fet que s’estava perdent la biodiversitat gastronòmica tradicional dels territoris, calia insistir en la riquesa de coneixements i competències que tenen els productors i els artesans d’aliments en cada latitud.

La consciència d’aquest procés era completament insuficient, i el menjar era vist per la majoria com un combustible o, com a molt, per algun, com un interès gourmet. Afortunadament avui, gràcies a la feina d’organitzacions com Slow Food, ha crescut la consciència de la importància del menjar i amb això l’interès dels ciutadans. Avui hi ha un gran desig d’informació i coneixement, els ciutadans volen saber què estan menjant, com es va produir, com es va conrear, quin ha estat l’impacte ambiental de la cadena de producció. Aquest és certament un fet positiu, encara que de vegades sigui fins i tot exagerat convertint un tema molt important en una tendència mediàtica.

Què ha anat a pitjor?

Em sembla important subratllar dos aspectes: d’una banda, la concentració constant de poder en el sistema alimentari. Cada vegada menor nombre de multinacionals controlen grans porcions del mercat pel que fa a llavors, fertilitzants, pesticides, distribució, processament i vendes. És una concentració horitzontal i vertical que posa en risc la llibertat de productors i ciutadans i que ens dóna un sistema oligopòlic molt perillós. I, d’altra banda, el continu deteriorament dels béns comuns naturals. La pèrdua de biodiversitat, l’escassetat d’aigua, el canvi climàtic i l’acidificació del sòl són totes àrees en què la producció d’aliments encara juga un paper molt negatiu i fort.

La consciència animalista forma part de la filosofia de Slow Food?

Absolutament, sí, però en una concepció no talibana. Les eleccions d’aliments han de ser respectades, ja siguin vegetarianes, veganes o omnívores. El discriminant, però, és, per als que trien menjar animals, les condicions en què es crien. No és acceptable el model de cria intensiva que concentra grans quantitats de caps en espais extremadament petits, sense possibilitat de moviment i sense accés a l’aire lliure. Aquest és un model insostenible i cruel, que aplica les lògiques de la indústria manufacturera a la cria, generant impacte ambiental, patiment i estrès per als animals i per als que treballen en la cadena de subministrament i produeixen carn de baixa qualitat. És inacceptable. Com Slow Food, sempre hem predicat una disminució en el consum de carn en termes de qualitat i respecte pels animals.

A qui van dirigits els estudis universitaris que imparteix?

La Universitat de Ciències Gastronòmiques de Pollenzo és l’única universitat a l’àrea interactiva dedicada a l’estudi de l’alimentació. L’enfocament dels nostres cursos és holístic, en el sentit que parteix de la premissa que parlar de menjar vol dir parlar de ciència, cultura, espiritualitat, sociabilitat i mercats. És per això que estudiem física i química, producció d’animals, zootècnia, genètica, biologia, botànica així com història, antropologia, sociologia, economia, economia política, ciència internacional. Aquells que estudien a Pollenzo estan interessats en aquesta visió del menjar, perquè menjar és l’acte que uneix a tots els éssers humans al planeta i, com a tal, ha de ser abordat d’una manera multidisciplinària i complexa.

Parlar de menjar vol dir parlar de ciència, cultura, espiritualitat, sociabilitat i mercats

En quins països té més presència?

Slow Food, amb la xarxa Terra Madre, ara és present a 160 països de tot el món, per constatar el fet que el discurs sobre la forma en què les persones produeixen, distribueixen i consumeixen aliments és transversal i no coneix fronteres. Avui hi ha una gran agitació a Àfrica i a Amèrica Llatina, on una bona part de la redempció social també passa per la dignitat dels qui treballen la terra i transformen les matèries primeres. En un moment en què la cuina s’ha posat de moda, hem de centrar-nos en el fet que, si no lluitem per reconèixer la feina dels humils de la terra i qüestionar un sistema alimentari que avui genera desequilibris i injustícies no hi futur.

Quins projectes dels que tenen en marxa i projectes futurs destacaria?

Els projectes amb els quals Slow Food està compromès són molts causa de les seves arrels en diferents territoris i realitats. En aquests anys hem treballat i seguim treballant dur per crear horts a l’Àfrica. Avui dia, més de 3.500 en 42 països d’Àfrica, i alimenten comunitats senceres, són instruments d’educació per a nens i adults, i són una petita però significativa resposta també al fenomen de l’acaparament de terres, la pràctica per la qual, a preus molt baixos, grans multinacionals o els governs estrangers compren grans porcions de terra per a ser usades amb propòsits que no tenen repercussions positives per a la població local, que per contra sovint és expropiada i expulsada de la seva pròpia terra. No només això, sinó que els horts de Slow Food també són un baluard de coneixement i defensa de la biodiversitat local, ja que utilitzen només llavors natives i varietats tradicionals, el que els atorga un valor i reconeixement afegit. Pel que fa al futur, estem treballant molt per garantir l’accés al coneixement en l’alimentació i l’agricultura per a tothom, atorgant la mateixa dignitat al coneixement tradicional dels agricultors i dels professors acadèmics en un diàleg que permeti transformar un model de transmissió del coneixement ja àmpliament superat. Anomenem aquest projecte Università Diffusa, i a Terra Mare Salone del Gusto 2018, el nostre gran esdeveniment biennal a Torí, presentarem el primer prototip d’aquest nou model.

Estem treballant molt per garantir l’accés al coneixement en l’alimentació i l’agricultura per a tothom

L’evolució de la consciència va lligada al desenvolupament i al dret a l’educació?

Aquest és un punt fonamental, i ho relaciono amb el final de la pregunta anterior. Només a través de ciutadans veritablement conscients i informats podem pensar en transformar el món, no només en el sector alimentari. Necessitem desesperadament canviar les consciències, i l’educació és l’eina principal d’aquest camí.


Autora: Montse Mulé
Font: BioEco Actual