Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > La indústria alimentària té por ...
 
Divendres, 23 de març de 2018

La indústria alimentària té por del sentit comú

El gran auge experimentat pels aliments ecològics en els últims anys ha despertat una ona d'atacs llançats des de la indústria alimentària i propagats pels grans mitjans de comunicació.


Il·lustració Sobirania Alimentària
Font: Informe 'Aliments ecològics, qualitat i salut', de Mª Dolores Raigón. Il·lustració: Sancho Ruiz Somalo

És difícil precisar la data en la qual va començar tot, però la situarem el setembre de 2012. Amb Txetxu, ramader basc ara ja jubilat, sortíem aviat a visitar la finca de Txato i Iñigo Larizgoitia, dos germans que a Zeberio havien transformat un monocultiu amb un únic client, Mercabilbao, en una agricultura diversificada que els permetia omplir la cistella setmanal de més d'un centenar de famílies dels pobles propers, sense intermediaris. Algú ens va trucar (per llavors no hi havia WhatsApp): “Compreu el diari d'avui, veureu quina sorpresa”. A la portada d'El País, apareixia aquest titular: “Si menja ecològic, no cregui que és més sa”.

Des d'aleshores s'han succeït informacions contradictòries en els mitjans de comunicació respecte als aliments ecològics. Són més saludables, més justos? Eviten el canvi climàtic?

Per intentar aportar llum sobre això, convé pensar de forma sistèmica i no fixar-nos únicament en el producte acabat, sinó en el seu sistema de producció. “La producció agroecològica proposa el disseny i maneig sostenibles dels agroecosistemes amb criteris ecològics a través de formes d'acció social col·lectiva i contribueix a donar resposta a l'actual crisi ecològica i social a les zones rurals i urbanes. L'agroecologia és, llavors, una disciplina científica, un conjunt de tècniques, però també un moviment social”, explica Mª Dolores Raigón, presidenta de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE).

Això, com veiem, va més enllà del segell ecològic, que s'enfoca en el compliment d'una legislació que prohibeix l'ús d'insums de síntesi química. Com a mínim, afegeix dos ingredients més: el consum de proximitat i el de temporada.

Cuidar la terra alimenta millor

María Dolores Raigón és professora d'Enginyeria Agrònoma a la Universitat Politècnica de València i fa 18 anys que investiga les diferències entre els aliments convencionals i els agroecològics. Explica que per treure conclusions contrastades cal fer les comparacions en condicions similars (terra, clima, varietats, races...) i en aquest sentit, són molts els estudis que demostren la concentració de nutrients més gran als aliments obtinguts sota tècniques de producció agroecològiques, tant vegetals com animals.

“Tots els resultats apunten que els aliments de producció convencional estan perdent valor nutricional, mentre que els ecològics tenen més proteïnes, contingut vitamínic i mineral, més nivell de substàncies antioxidants i un alt valor organolèptic”, explica Raigón. Per exemple, els productes cítrics ecològics en presenten entre un 10% i un 20% més de vitamina C que els convencionals. En les pastanagues, la diferència quant al nivell de potassi és d'un 35%, a més d'altres dades, com la presència de minerals i ferro. I així en molts altres aliments estudiats.

Però... per què els aliments convencionals han perdut el seu valor nutricional? Raigón explica que són quatre els factors fonamentals: la pèrdua de fertilitat dels terres i el seu empobriment, la substitució de varietats tradicionals per varietats híbrides o comercials —millorades per tenir més rendiment en contra d'altres paràmetres, com el valor nutricional—, la pèrdua de vitalitat a causa de les grans distàncies que solen recórrer els aliments i, finalment, les recol·leccions prematures o maduracions en cambra. “Si un tomàquet es recull prematurament, no arriba a assolir tot el seu valor nutritiu, ni de vitamines ni de minerals. Quan agafem un tomàquet ecològic ben conreat fa olor, té gust... té totes les característiques que un tomàquet ha de tenir”.

La ciència ve a confirmar una cosa que pot endevinar-se fàcilment des del sentit comú. Com diu Bertolt Bretch, “quins temps seran els que vivim, que cal defensar l'obvi.”

Un sistema de producció que cuida la fertilitat natural de la terra, respecta els cicles naturals i es basa en la prevenció de plagues i malalties, entre altres pràctiques, sembla evident que vagi a permetre que la vida es reprodueixi en millors condicions qualitatives.

I si necessitem un qualificatiu per a aquesta forma de producció, que és la que històricament ha existit, és perquè el nostre imaginari sobre la producció agrària se situa en un lloc ben diferent: l'agricultura industrial. Considerem “normal” la producció intensiva, altament dependent del petroli, de subvencions, tecnologies i insums químics.

Llavors, sembla irrefutable que les taronges, tomàquets o carbasses que hem deixat créixer i madurar al seu ritme natural, sense dopatge, són més nutritives, però a més, com diu Marta Rivera, de la Càtedra d'Agroecologia de Vic, “també són lliures dels efectes perjudicials d'uns productes que, eufemísticament, diem fitosanitaris però la veritable vocació dels quals és el control de plagues; per això, millor anomenar-los pel seu nom, agrotòxics”.

Raigón posa l'exemple del glifosat, un dels herbicides més venuts del món: “Una amenaça àmpliament documentada per a la salut, el medi ambient i la biodiversitat”, explica la científica. “s'acumula al terra, a l'aigua i en el teixit gras del nostre organisme, d'aquí la seva capacitat disruptora del sistema endocrí, com assenyalen molts estudis”, afegeix. El 2015, l'Agència Internacional d'Investigació sobre el Càncer de l'OMS va establir que “el glifosat danya l'ADN, provoca càncer en animals i és probablamente cancerigen per a humans”.

La polèmica sanitària associada a la carn està relacionada amb els sistemes de producció ramadera convencional i el seu grau d'intensificació. El sistema sanitari de la ramaderia intensiva es basa en l'ús sistemàtic d'antibiòtics, antiparasitaris o insecticides, que generen una gran quantitat de residus permanents acumulats a les carns i llets. “Les investigacions mèdiques afirmen que més del 90% dels tòxics que acumulem procedeixen dels greixos d'origen animal que consumim. En canvi, la ramaderia ecològica basa el seu sistema de salut i benestar en programes holístics de control i medicina preventiva —una combinació del maneig alimentari i pràctiques zootècniques— que garanteixen la no existència de residus químics en tot el cicle de cria”, afirma Carmelo García, del Cos Nacional Veterinari de Toledo.

Ser un tomàquet ecòlogic

Les estadístiques, malgrat les campanyes de desprestigi, mostren com el consum ecològic continua augmentant, tant a nivell global com estatal. Tanmateix, aquesta alimentació carrega amb un estigma que fa que el seu creixement no sigui tan ràpid com podria esperar-se: el seu preu. “El preu no el posa el consumidor ni el productor, excepte en el cas dels grups de consum, en els quals s'arriba a un preu just. La qüestió no és que els aliments ecològics siguin cars, és que els convencionals són excessivament i artificialment barats”, assenyala Raigón. I és que l'agricultura industrial, igual que passa en altres productes de consum, aconsegueix preus baixos a costa d'economies d'escala, explotació laboral, subvencions públiques i contaminació del medi ambient.

La FAO va arribar a aquesta mateixa conclusió després de recopilar molts valors relacionats amb el preu dels aliments ecològics. Per cada euro que es paga per un aliment convencional, ha de pagar-se'n un altre per reparar el cost dels problemes medi ambientals i un altre més per afrontar les despeses de salut. El producte convencional resulta llavors més car a causa dels costos ocults. “L'alimentació i la medicina són negocis. Si no trenquem les barreres econòmiques i posem de relleu el social, no canviarem la dinàmica”, afirma Raigón.

En el sistema de mercat actual, amb el benefici econòmic com a principal prioritat, el nínxol de mercat que suposen aquests productes no ha passat desapercebut. Les multinacionals de l'alimentació industrial i processada ja tenen les seves línies certificades com a ecològiques.

A la persona consumidora mínimament crítica li serà fàcil concloure que el que busquen aquestes grans marques no és la justícia social ni cuidar el medi ambient, sinó atreure la butxaca de la societat conscienciada i, de regal, pintar la seva imatge de verd. La valoració de l'impacte del que consumim rau en la capacitat crítica que tenim com consumidores, si pensem en l'individual o també en el col·lectiu. Ens importa només el seu efecte en la nostra salut o també en la societat? “Ser conseqüent implica nous hàbits com la temporada de cada producte, augmentar el consum d'aliments frescos o localitzar establiments on comprar aliments de proximitat”, explica Marta Rivera.

La ciència i els coneixements tradicionals ens proporcionen múltiples evidències sobre els beneficis dels aliments agroecològics, tanmateix, en els mitjans de comunicació corporatius continuaran repetint-se els missatges que generen dubtes sobre això. Per què? Qui perdria si aquesta alimentació es generalitzés? Txetxu, aquell dia, ja va saber endevinar-ho. En veure aquell titular, amb la seguretat que dona conèixer els secrets íntims de la terra i amb un mig somriure que tot just va dibuixar, va sentenciar: “La indústria alimentària té por del sentit comú”. 


Autors: Patricia Dopazo i Sara Serrano
Font: elsaltodiario.com