Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > L'agricultura ecològica a la UE ...
 
Dijous, 23 de novembre de 2017

L'agricultura ecològica a la UE necessita passió, normes clares i controls

La seguretat alimentària i la pau global van de la mà. El nou reglament de la producció ecològica de la UE no és perfecte, però és un pas cap al sistema alimentari sostenible que necessitem, segons un grup de diputats verds del Parlament Europeu.


A finals de juny, després de tres anys de dures negociacions, es va arribar a un acord polític sobre les noves normes europees per a l'agricultura ecològica. Els representants dels 28 països de la UE han de votar el proper 20 de novembre sobre aquest consens, aconseguit pels estats membres, la Comissió Europea i l'equip del Parlament Europeu sota el lideratge dels Verds.

Encara que aquest acord no sigui perfecte, sens dubte és una millora en alguns camps i volem que pugui obtenir un fort suport polític. Per què? Perquè creiem que és fonamental proporcionar un creixement continuat de l'agricultura ecològica tot mantenint els seus principis i la confiança dels consumidors, guanyada amb esforç.

El creixement del sector de l'alimentació ecològica és una veritable història d'èxit. El que va començar com un petit  i pioner moviment agrícola a principis dels anys seixanta s'ha convertit en una força agrícola important. En un moment en què una sèrie d'escàndols han mostrat els riscos sanitaris i ambientals del sistema alimentari actual, l'agricultura ecològica ofereix solucions tangibles.

Quan es tracta d'alimentar els vostres éssers estimats, especialment els vostres fills, la confiança és clau. La confiança dels consumidors en els productes ecològics es reflecteix en les xifres de vendes: fins i tot en anys de desacceleració econòmica i dures austeritats, cada vegada més persones de tot Europa compren productes ecològics, encara que sovint siguin més cars.

Creixement del mercat ecològic

Efectivament, el mercat ecològic mundial està en auge, amb una facturació anual de gairebé 77.000 milions d'euros. Les taxes de creixement són especialment elevades a Amèrica del Nord i al nord d'Europa. Als EUA, els productes ecològics representen el 5% del mercat alimentari i l'any passat va ser un any rècord per als mercats europeus d'aliments ecològics, amb vendes de 24.000 milions d'euros. Diverses organitzacions europees d'aliments ecològics, com IFOAM, reporten brillants xifres de creixement per al 2016 a Suècia, Bèlgica i els Països Baixos. Els productes ecològics van mostrar, per exemple, un creixement del 20% al mercat francès, gairebé el 10% a Alemanya i el 7% al Regne Unit.

D'on ve aquest èxit? Els aliments ecològics són estimats pels consumidors a causa del seu gust i evidències de salut. Però cada vegada més persones reconeixen que els productes ecològics també són bons per a la salut dels ecosistemes i dels sòls en particular. I en temps d'angoixa econòmica per a milers d'agricultors, l'agricultura ecològica també ha demostrat ser més rendible.

La investigació demostra que l'agricultura ecològica és "significativament més rendible que l'agricultura convencional", obtenint beneficis fins a un 35% superiors i amb millors ràtios de cost/benefici. A més, els seus avantatges mediambientals suposen una contribució més gran a l'alimentació sostenible del món. No obstant això, tot i un bon creixement i aquests beneficis polítics clars, el mercat ecològic encara ocupa només l'1% de la terra agrícola mundial i el 6% de l'espai agrícola de la UE.

El fet que la producció ecològica pugui seguir expandint-se, probablement el determinarà la seva competitivitat econòmica. Però per a que hi pugui haver un camp de joc real, cal que en el preu dels aliments s'incloguin "costos externs". Quan es tenen en compte aquests costos és quan els productes ecològics esdevenen com els clars guanyadors.

Costos de salut a l’alça

Aquí, no hem de mirar només a la quantitat sinó a la qualitat. Quin és el valor d'enormes quantitats d'aliments quan aquests aliments sovint són de mala qualitat i contribueixen a una mala salut? Les grans empreses agroquímiques fan que les restriccions als plaguicides augmenti els costos de producció, deixant els preus dels aliments més alts. Però un informe recent de la "Aliança Global per al Futur de l'Alimentació" va desmuntar aquesta falsa economia: "Juntament amb molts impactes positius, els nostres sistemes alimentaris han afectat cada cop més a la salut a través de múltiples rutes interconnectades, generant greus costos humans i econòmics".

Fent-se ressò d'un argument fet en un informe de l'ONU a principis d'aquest any, el seu informe fa una crida urgent per reformar els sistemes alimentaris i agrícoles per protegir la salut humana: "els impactes per a la salut generats pels sistemes alimentaris són greus, amplis i estretament lligats als alimenta industrials i a les pràctiques agrícoles". Els costos estimats per a la salut pública –pensem, per exemple, en la resistència als antibiòtics i amb als pesticides disruptors endocrins - són gegantins. Es va estimar que l'ús generalitzat de pesticides en l'agricultura convencional europea va ser la més costosa de totes les exposicions a substàncies químiques: 104 mil milions d'euros anuals. Els costos de salut pública vinculats a l'agricultura industrial moderna s’estan inflant cap a nivells de trilions d’euros. Però el que és realment sorprenent no són les xifres, sinó el fet que els nostres governs ho ignorin àmpliament.

Però si deixem que el sector ecològic creixi, tot es resoldrà, oi? Bé, no és tan senzill com això. Mentre la demanda creix ràpidament, l'oferta és massa baixa. Això crea el risc que les creixents importacions de productes ecològics, que obtenen considerables beneficis, puguin portar-nos al frau. Això podria minar seriosament la confiança dels consumidors en la sòlida reputació de la producció ecològica.

La seguretat alimentària és la pau

Aquí és on entren les noves normes de la UE. Tot va començar amb una iniciativa de l'ex Comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural de la Unió Europea, Dacian Ciolos, que el 2013 va proposar l’elaboració d’un nou reglament per a la producció ecològica. També va veure un augment dels riscos de frau en la cadena alimentària ecològica i temia que aquests poguessin posar en risc la història d'èxit del sector ecològic. Va suggerir l'enfortiment de mesures i controls de precaució, especialment per a les importacions procedents de països tercers, establint normes de producció i processament més precises i mesures contra possibles fraus a tota la cadena alimentària ecològica.

Aquesta proposta va ser fortament contestada per parts del sector orgànic alemany, que eren de l’opinió que l’actual normativa, en principi, funciona bé, i que seria suficient adaptar-la als nous desenvolupaments. Tanmateix, això és exactament el que s'espera que faci el nou reglament ecològic, en àmbits com la reproducció i disponibilitat de llavors ecològiques, els controls sobre les importacions i la producció, les mesures cautelars per evitar la contaminació amb pesticides i el benestar dels animals.

En les últimes sis dècades, el paper del moviment agroalimentari ecològic ha estat desafiar un sistema de cultiu cada vegada més insostenible basat en el petroli, depenent de la agroquímica, amb una producció de carn agroindustrial i unes importacions d'aliments pel bestiar preocedents de moltes parts del món.

De la mateixa manera que els moviments polítics verds han defensat des de fa dècades que les fonts d'energia renovables són la solució als reptes energètics i climàtics comuns, els sistemes alimentaris ecològics i agroecològics proporcionaran solucions als problemes actuals de les produccions agroquímiques.

Com tots els compromisos, la nova regulació ecològica està molt lluny de ser perfecta. Però cal plantar les llavors per al futur sostenible de l'agricultura ecològica. I per tant, de la seguretat alimentària. I, per tant, de la pau. Per tots aquests motius, esperem un resultat positiu el 20 de novembre.


Autors: Claude Turmes, José Bové, Molly Scott-Cato, Martin Häusling i Philippe Lamberts són diputats del Grup de Verds -Aliança Lliure Europea del Parlament Europeu.

Data: 16 11 2017

Enllaç a l’article original: http://brief.euractiv.com/2017/11/16/daily-update-230/