Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > El cabàs, cada cop més eco
 
Dijous, 28 de setembre de 2017

Canvi d'hàbits alimentaris

El cabàs, cada cop més eco

La facturació dels productes biològics va créixer un 38% a Catalunya el 2015


La gamma de productes ecològics disponibles per al consumidor creix contínuament. Podem omplir el cabàs amb aliments amb el segell biològic, que registren creixements de consum espectaculars aquests darrers anys. Un ciutadà cada vegada més preocupat per la seva salut o la defensa del medi ambient és el principal motor d’aquests canvis que marquen el pas al mercat alimentari. Les grans cadenes, súpers i hípers s’han rendit a les noves exigències i reserven espais creixents a les prestatgeries per acollir aquesta oferta.

Galetes, melmelades, farines, te, fruita i verdura, refrescos, llet... El ventall d’aliments ecològics és amplíssim i creix dia a dia, com permet apreciar un recorregut per establiments especialitzats o, fins i tot, les botigues convencionals. “Compro aquests productes perquè prescindeixen d’herbicides i pesticides i no tenen residus químics, amb la qual cosa redueixo el risc de tenir càncer”, explica Verònica Lladó Megías, convençuda, a més, que “tenen més gust, és un menjar que fa profit a l’organisme i és lliure de transgènics”.

La producció ecològica va créixer un 2,5% el 2016 (respecte al 2015) a Espanya, que es referma com el primer país de la UE per superfície i està entre els cinc productors més importants del món. Les terres destinades a aquest tipus de producció sumen 20.190 quilò­metres quadrats (2016), l’equivalent a la superfície de la província de Badajoz.

“A Catalunya estem veient un creixement important tant de la producció com de les empreses elaboradores, xifrat en un 10% anual de mitjana”, diu Daniel Valls, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). El comerç d’aquests productes era gairebé inexistent el 1985, però han agafat una embranzida imparable d’ençà que els jutges van frenar la campanya dels falsos iogurts bio, i han quedat enrere altres intents de generar confusió entre els consumidors.

El reglament de la UE garanteix que els aliments ecològics o biològics (també anomenats orgànics, tot i que aquest terme és un anglicisme) estan lliures de pesticides (herbicides, fungicides...) i de fertilitzants químics, i restringeix dràsticament l’ús d’additius. Per produir carn s’utilitza ramaderia extensiva; els animals s’alimenten de farratge i pinso ecològics, i en els productes elaborats tots els components han de ser 100% ecològics també com a norma general.

A Catalunya, per exemple, ja hi ha 3.300 operadors (pagesos, ramaders, fabricants, distribuïdors...), amb una facturació total que va créixer un 38% el 2015 respecte al 2014, fins als 401 milions d’euros, un clar indicador de l’ascens de les vendes al consumidor final.

Els aliments ecològics es consideren més saludables per als consumidors, tot i que altres veus i opinions subratllen les seves mancances. Pot merèixer la catalogació d’ecològic, un producte que procedeix de Nova Zelanda i comporta un enorme consum d’energia i emissions gasos hivernacle? El segell ecològic ha quedat curt? “Hi ha productes que porten aquesta certificació però procedeixen d’hivernacles en què s’incineren els residus plàstics, consumeixen molta energia, malgasten aigua i es presenten en envasos desmesurats; i tot això no li importa al reglament europeu”, explica Amanda del Río, experta de la Fundació Global Nature, coneixedora d’aquests etiquetatges a Europa i les seves mancances.

Daniel Valls (president del CCPAE) assumeix moltes d’aquestes crítiques. “Estem intentant que s’ampliï l’actual definició de segell ecològic. Efectivament, ara no es considera la petjada ecològica de carboni, el transport que comporten aquests productes, o altres aspectes”, admet Valls. Encara així, argumenta que el segell ecològic actual és un instrument bo i útil (“no és poca cosa”) perquè les exigències reglamentàries establertes comporten indirectament tenir cura del terreny (rotació de cultius), cosa que afavoreix la biodiversitat, o una reducció de residus i la contaminació. A més, com que s’evita l’hiperproductivisme i els fàrmacs en el tractament animal, es possibilita la recuperació de varietats locals vegetals i animals. “Com que no s’apliquen herbicides (per als quals es fa servir maquinària), s’utilitza més mà d’obra i es crea més ocupació”, afegeix Valls entre els seus arguments.

Amanda del Río alerta, per la seva banda, de la proliferació de segells privats, que no sempre són plenament fiables, així com d’articles amb aquesta etiqueta procedents de fora de la UE, sense les mateixes garanties de transparència i traçabilitat. Aquesta experta propugna una simplificació dels segells (n’hi ha més de 400 a Europa) i que la certificació auditi les bones pràctiques agrícoles, la protecció de la naturalesa o la defensa de la biodiversitat. “En el futur, que un aliment sigui ecològic hauria de ser el mínim exigible; però la certificació haurà d’incorporar garanties addicionals. Un producte no pot ser ecològic si esgota el sòl fèrtil o no integra els paràmetres de l’aigua o el paisatge”, diu.

Un element que ha afavorit l’expansió dels aliments ecològics ha estat la reducció de preus, deguda a l’increment del consum (que al seu torn és fruit d’una economia d’escala, una distribució més barata i el fet que les botigues tinguin menys marge de benefici...). “Encara així, el preu de l’aliment ecològic no ­serà mai el mateix que el d’un aliment convencional. Les normatives respectives no són les mateixes. Per exemple, engreixar un pollastre convencional es pot fer en 35 o 40 dies, i un d’ecològic requereix almenys 70 o 80 dies”, diu Daniel Valls.

Els productes ecològics estan sotmesos a un sistema de control oficial regulat per la normativa comunitària. Aquest programa comporta, entre altres exigències, fer almenys una visita anual als diferents operadors de la producció (productors, transformadors o comercialitzadors). El 2016 a tot Espanya es van fer 46.632 controls, en els quals es van analitzar 4.473 mostres, i només el 7% van tenir un resultat analític desfavorable.

El nombre d’incompliments (irregularitats o infraccions) va pujar a 942 l’any 2016 (davant 965 del 2015). “El nivell de compliment és molt alt; se situa en un 2% dels operadors controlats”, assenyalen fonts del Ministeri d’Agricultura.

El menjar vegà i de proximitat, a l'alça.

L'alimentació vegana o el comerç de proximitat o de quilòmetre 0 són altres modalitats que estan renovant la cultura agroalimentària en prestigiar l'origen del producte, la seva qualitat o els valors associats a la conservació del medi ambient. “La producció vegana experimenta un notable increment”, sentència Isabel Jurado, responsable de la certificació vegana que concedeix la Unió Vegetariana Espanyola.

La renúncia a alimentar-se amb carn condiciona la vida dels vegans, que veuen al sector ramader l'origen de la violència. Defugen, fins i tot, el consum de derivats dels productes animals així com totes les altres fórmules d'explotació animal: des de l'assistència a un zoo a l'exhibició d'animals en circs.

“Cada vegada hi ha una oferta més àmplia de productes vegans, com a brioixeria, salses, embotits (hamburgueses vege­tales), iogurts vegetals o, fins i tot, vi vegà”, diu Isabel Jurado. Vi vegà? “Sí, el vi convencional utilitza per aclarir una gelatina d'origen animal, mentre que ara ja es pot fer amb una proteïna vegetal”, diu Jurado.

La Generalitat, mentre tant, promou el consum d'aliments mitjançant la venda directa en sentit estricte (a la mateixa explotació, agrobotigues, a mercats o fires locals) o mitjançant ­canals de distribució de circuit curt (un sol mitjancer). “Aquest logotip prestigia el tipus de venda i el producte”, subratlla Joan Gòdia, subdirector general d'Agricultura. El logo és compatible amb les denominacions d'origen protegides i altres certificacions. En total, tenen ja aquesta certificació 2.700 productors: el 35% correspon a la venda directa i el 65% restant al circuit curt (un mitjancer).

Compra amb responsabilitat compartida

D'altra banda, hi ha també els grups que compren aliments lliures de pesticides i fertilitzants químics confiant en la credibilitat del pagès però al marge de sistema oficial del segell ecolò­gic. “Els grups d'agricultura de responsabilitat compartida van creixent”, resumeix Gustavo Duch, coordinador de la revista Sobirania Alimentària. En aquesta modalitat, les famílies pacten a començaments d'any, i per un llarg període de temps, la compra d'aliments a aquests agricultors apadrinats, de confiança. “Aquí, els beneficis i els riscos es comparteixen. L'aliança entre aquestes dues parts garanteix un preu segur al comprador i que l'agricultor tindrà els seus ingressos, al marge de qualsevol eventualitat o pèrdues de collites. Així, es protegeix l'agricultura, per no sotmetre-la a les lleis de l'oferta i la ­demanda”, diu Duch. El consumidor elegeix i selecciona el seu proveïdor valorant tots els serveis ecològics que presta.


Font: lavanguardia.com | Antonio Cerrillo | Barcelona |