Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > Alemanya, la meca del menjar ...
 
Dijous, 14 de setembre de 2017

Alemanya, la meca del menjar ecològic

Després de tres anys de dures negociacions, la UE arriba a un acord no exempt de polèmica sobre la nova regulació d'un sector en auge a tot el món


Quina diferència hi ha entre un ou ecològic i un de convencional? A primera vista, cap. El que canvia és el procés que s'amaga entre bambolines: res de pesticides sintètics, de granges atapeïdes d'animals, de cultius intensius. "És més sostenible", resumeix Joyce Moewius de BÖLW, l'organització paraigua de la indústria del ram a Alemanya, el principal mercat ecològic a Europa i el segon del món només per darrere dels Estats Units. La UE treballa des de 2014 en una nova normativa per regular un negoci que el 2015 va créixer per sobre del 7% i va moure 75.000 milions d'euros a nivell global. La falta de consens entorn de diversos temes, en particular la polèmica sobre el nivell de pesticides, va desencadenar una guerra a Brussel·les i va convertir la normativa en una de les més debatudes en la història de la Comissió d'Agricultura.

Ecològic, biològic, orgànic, tots són sinònims. La clau no és en el producte acabat; el que se certifica és el procés. "La normativa diu com es produeix, s'etiqueta i es controla", aclareix Moewius. Els agricultors orgànics europeus tenen prohibit fer servir pesticides sintètics (però sí que està permesa una llista tancada de plaguicides i productes fitosanitaris naturals) i subministrar antibiòtics els animals, que han de rebre llum natural i de poder moure's lliurement pel camp. "S'assegura una biodiversitat més gran i varietat en els cultius", explica Anna Maria Häring, docent de polítiques i mercats del sector agroalimentari a la Universitat alemanya d'Eberswalde, i "s'evita que els animals desenvolupin resistències als bacteris, una cosa que no és bona ni per a la seva salut ni per a la humana."

Per obtenir la certificació ecològica cal prescindir de qualsevol tipus de fertilitzant durant tres anys. El que molts consumidors desconeixen és que el segell s'atorga encara que el producte acabat contingui residus de substàncies químiques prohibides per a aquest tipus d'aliments. Això sí, sempre que el nivell no superi un cert llindar, el mateix permès per al menjar convencional. "El problema és que la contaminació pot arribar de qualsevol lloc", comenta Isabelle Buscke, responsable a Brussel·les de la Federació Alemanya d'Associacions de Consumidors (VZBV, per les seves sigles en alemany). "Si el teu veí és un agricultor tradicional no pots prevenir que el vent porti als teus cultius ecològics els pesticides que ell utilitza".

Ludolf Von Maztlan va prendre fa una dècada les regnes de Brodowin, una granja ecològica de més de 1.000 hectàrees entre Berlín i la frontera polonesa. "És rendible, però fa falta invertir molt temps i diners", assegura. Amb 1.600 gallines, 220 vaques i 300 cabres lleteres, té una marca pròpia i proveeix tant als establiments de la zona com als consumidors finals a través de la seva botiga online.

Un petit comerç atapeït de productes ecològics elaborats a la granja és la primera parada obligatòria abans d'accedir als estables. "Els nostres animals surten al camp a pastar tots els dies", indica el granger Von Maztlan mentre ensenya orgullós el seu bestiar. A escassos minuts amb cotxe per un camí sense asfaltar s'obren els cultius, envoltats per naturalesa salvatge i a vessar de cebes, patates, diferents tipus de coliflor i carbassa. "Un dels principals nutrients de les plantes és el nitrogen", explica el granger, una substància que es fixa gràcies als bacteris que viuen en les arrels de les lleguminoses.

L'agricultura ecològica ha rebut un reconeixement per una societat cada vegada més preocupada pel benestar, la salut i el medi ambient. Tant a Alemanya com en altres països europeus es troben botigues especialitzades i els aliments biològics han inundat els supermercats de menjar tradicional. Però el preu continua sent un dels principals frens per al consumidor. "Els productes ecològics solen ser entre un 30% i un 50% més cars", confirma Von Maztlan, però "molts ciutadans estan disposats a pagar per això". "No és una qüestió que sigui més saludable, perquè la nutrició d'avui dia és fantàstica, tant l'orgànica com la convencional, és perquè fa menys mal a la naturalesa".

Mentre Von Maztlan explica les seves raons, a Brussel·les es lliura una guerra legislativa per definir la nova normativa que regularà la producció ecològica. La Comissió Europea va llançar una consulta pública i el 2014 va proposar de reglamentar ex novo el sector. Després d'anys de dures negociacions, a començaments de juliol passat es va arribar a un tímid acord polític entre la Comissió, el Parlament i el Consell, en espera de la votació definitiva.

"Les negociacions van ser difícils des del principi", assegura Norber Lins, eurodiputat alemany del grup Popular. El punt més discutit, segons diversos membres del Parlament Europeu, institució que ha finançat aquest viatge, es referia al suggeriment de la Comissió que només els aliments exempts de pesticides (un nivell per sota de 0,01 mg per quilo, igual com el menjar per a nadons) es poguessin certificar com a ecològics.

"Nosaltres estàvem d'acord amb la Comissió i vam proposar que en cas de contaminació involuntària el productor orgànic fos indemnitzat", compte Lidia Senra, eurodiputada espanyola de l'Esquerra Unitària Europea. "Va ser un tema de debat molt fort que va causar posicions trobades", confirma.

La proposta de la Comissió relativa als pesticides finalment no es va incloure en el text, entre aplaudiments d'uns i decepció d'altres. "La majoria va dir que no volia cap nou llindar de plaguicides, però que volia [...] millorar la vigilància", va dir després de tancar-se les converses l'alemany Martin Häusling, del Partit Verd i líder de l'equip negociador del Parlament Europeu.

Eduardo Cuoco, director del grup de pressió IFOAM (Federació Internacional de Moviments d'Agricultura Orgànica), defensa que "el biològic neix amb un certificat de procés, no de producte." "En els últims 15 dies s'ha treballat de forma molt intensa per arribar a un acord, i la manera per solucionar el problema ha estat no solucionar-lo", conclou.

Un negoci de nínxol

A Berlín és fàcil trobar mercats ambulants ecològics a l'aire lliure i comerços que només venen productes certificats. Fins i tot hi ha un biohotel a l'est de la ciutat. L'hotel Almodóvar, el nom del qual ret homenatge al director espanyol, s'erigeix en una cantonada del barri alternatiu de Friedrichshain. Taules de fusta massissa de l'Índia i mobles d'estil oriental dominen la decoració d'un ambient senzill, però cuidat. El menú del dia, escrit amb guix en una pissarra, assegura que els aliments són 100% ecològics. "Vam anar a diversos bancs abans d'aconseguir un préstec; ens deien que estàvem bojos", expllica la propietària, Alexandra Müller-Benz. "Ara tenim clients de tot el món, encara que hi ha qui reserva sense saber que aquí tot és sostenible, fins a la pintura i el terra", rebla.

Alemanya, la meca del menjar ecològic

 

Encara que representi encara un negoci de nínxol, els cultius ecològics han crescut a un ritme de 500.000 hectàrees per any a Europa en l'última dècada, segons Eurostat, i el 2015 acaparaven el 6,2% de la terra cultivable. "L'objectiu és assolir el 50% per a 2030", assegura Cuoco, d'IFOAM.

Kirsten Arp, encarregada de qualitat en BNN (l'associació alemanya de processadors, majoristes i detallistes ecològics), explica que Alemanya tenia comerços especialitzats ja a finals dels setanta, encara a falta d'una regulació europea. El 1991 va arribar la primera normativa comunitària i el 2010 es va introduir l'etiqueta europea (organic leaf, full ecològic), un segell que certifica que el procés compleix amb els estàndards. "Hem estat pioners", diu Arp. "Avui dia tenim unes 2.500 botigues i les vendes de productes ecològics representen el 5% de tot el sector alimentari". 

Gràcies a la seva força demogràfica, la seva llarga tradició ecologista i al suport polític al sector, Alemanya s'ha convertit en el líder indiscutible quant a mida de mercat —el 2015 va créixer un 10% i va moure 8.500 milions d'euros, gairebé un terç de tot el mercat europeu (30.000 milions)—, però les seves condicions climàtiques no li permeten encapçalar les classificacions de producció. 

María Dolores Raigón, catedràtica a la Universitat Politècnica de València i presidenta de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica, explica que "existeixen dues Europes amb diferents objectius; la del nord que és consumidora i la del sud que és productora". "Però les coses estan canviant", manté. D'acord amb les estadístiques de l'Institut d'Investigació d'Agricultura Orgànica FIBL, uns dels mercats que més va créixer el 2015 va ser l'espanyol, amb un repunt superior al 20%.

Una de les crítiques més grans a l'agricultura orgànica és la seva menor productivitat respecte a la tradicional, a causa que es necessiten més terres en no utilitzar tècniques intensives de producció. "Però hi ha estudis que diuen el contrari", insisteix Häring, de la Universitat d'Eberswalde. "És necessari apostar per la investigació i canviar el patró de consum si volem impulsar aquest tipus d'agricultura", suggereix.

"Compro biològic cada dos dies", assegura Daniel, un jove dissenyador d'Hamburg a la sortida d'un local d'Alnatura a Berlín, una de les cadenes especialitzades més grans d'Alemanya. "Sento que estem llançant massa productes químics en la naturalesa, i aquest és el meu petit gra de sorra". "Els consumidors confien en el segell, però no sempre saben què significa ecològic", matisa Buscke, de VZBV, i les etiquetes tampoc no ajuden".

A més del segell europeu, diversos països, com Alemanya, expliquen amb certificacions pròpies, cada una amb la seva etiqueta. "És una qüestió en la qual s'ha de treballar " conclou Buscke. "El més important és que el consumidor sàpiga el que compra".


 


Font: elpais.com | Laura Delle Femmine | Berlin | 29 AG 2017