Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > Anàlisi del nou reglament de la ...
 
Divendres, 18 d'agost de 2017

Anàlisi del nou reglament de la producció ecològica

La indústria ecològica de molts països europeus va reaccionar amb horror quan es va assabentar que el Consell Europeu de Ministres, el Parlament de la UE i la Comissió van acordar, a porta tancada, la revisió del Reglament de producció ecològica de la UE. L'anàlisi dels resultats de les negociacions revela que hi ha bones raons per estar horroritzats. El sector ecològic tindrà dificultats en el futur. No obstant això, i donat que són necessàries nombroses esmenes, la última reunió dels ministres d'agricultura de la UE es va ajornar a l'últim moment.


El text que va ser acordat pels negociadors de les tres institucions comunitàries el 28 de juny té 202 pàgines i ni tan sols conté totes les disposicions específiques que s'aplicaran en el futur als agricultors, processadors i comerciants ecològics. La Comissió de la UE encara ha de proporcionar molts detalls, com ara la llista de productes fitosanitaris autoritzats, fertilitzants i additius.

No tindrem un llindar ecològic, però ...

El valor llindar de 0,01 mg/kg per a residus de plaguicides en productes ecològics, previst en la proposta inicial de nou reglament que va presentar la Comissió de la UE, s'ha eliminat. No obstant això, els estats de la UE que tinguin incorporat un llindar en la seva legislació nacional podran conservar-lo. Quatre anys després de l’entrada en vigor del nou Reglament, el 2024, la Comissió presentarà un informe al respecte. Així doncs, el tema tornarà a estar automàticament en l'ordre del dia.

En lloc d’aquest llindar, el que trobem a l'article 20 de la proposta és un motiu de preocupació: tot un catàleg de mesures que els productors hauran d’aplicar tan aviat com hi hagi evidències que un producte ecològic conté alguna substància no permesa en producció ecològica. Els processadors i els comerciants, que tenen els seus procediments interns de garantia de la qualitat, analitzen contínuament els productes que compren, i les tècniques analítiques actuals permeten determinar la presència de qualsevol residu, molt per sota dels 0,01 mg/kg. Quan es detecta algun residu, les pròpies empreses afectades han d’iniciar una investigació interna, per eliminar qualsevol sospita que els productes infringeixin la normativa ecològica. Si no ho poden fer, han d'informar al seu organisme o autoritat de control, que bloquejarà els productes afectats i realitzaran la seva pròpia investigació, que s’haurà de concloure en un termini raonable, considerant la caducitat del producte i la complexitat del cas.

El procediment concret que s’haurà d’aplicar en aquests casos s’haurà de desenvolupar mitjançant un acte d'execució, que l’haurà de proposar la Comissió i comptar amb l’acord dels estats membres, representats en un Comitè de Producció Ecològica. Si no hi ha consens entre els estats membres, la Comissió podria, almenys teòricament, adoptar directament la norma.

L’organització ecològica BÖLW ja va cridar l'atenció sobre aquesta norma problemàtica que es va incloure l'any passat durant les negociacions. "Els productors ecològics no han de ser sancionats per la possible contaminació de plaguicides i altres contaminants que han decidit no utilitzar", va dir el president de BÖLW, Felix Prinz zu Löwenstein. "Malauradament, aquesta és la proposta que incorpora precisament la Presidència de la UE en el nou reglament. I ho fa en detriment del sector ecològic, malgrat que no contribueix a una major protecció del consumidor, ni resultarà en un menor ús de pesticides en l’agricultura alemanya i europea".

Mesures obligatòries de precaució: "Això situa la producció ecològica en nínxols"

Seguint la lògica del nou reglament de producció ecològica de la UE, els agricultors ecològics són els culpables si els seus camps i productes resulten contaminats per causa dels tractaments tòxics realitzats pels seus veïns convencionals. Per això, se'ls diu que haurien de protegir-se mitjançant l’establiment de "mesures de precaució adequades i raonables". Segons l'article 20, aquestes mesures s'han de basar en una anàlisi de riscos i s'han d'examinar i adaptar regularment. En aquest ca, la Comissió també ha de implementar detalls crucials sobre l'aplicació d’aquestes mesures.

Molts agricultors ecològics ja es protegeixen contra la contaminació, per exemple, plantant cledes vegetals o deixant bandes florals entre els seus camps i els dels seus veïns. Però això no sempre és suficient per prevenir la deriva dels tractaments. "La Comissió Europea imagina que tots els agricultors ecològics discuteixen amb els seus veïns convencionals quan aquests utilitzaran herbicides o pesticides i si ho estan fent correctament", explica Rosi Fritz, responsable de gestió de la qualitat del fabricant Lebensbaum. I afegeix que l'agricultor ecològic està obligat a mantenir un registre de converses perquè, si després es troben residus, pot demostrar a l'organisme de control que va prendre totes les mesures possibles per prevenir la contaminació.

L'advocat Hanspeter Schmidt veu un altre perill. El text també es pot interpretar en el sentit que un agricultor ecològic ha d'exigir al seu veí convencional que desisteix de tractar per no perjudicar la seva producció ecològica. "Potser no ha d'anar directament al jutjat, però el que ha de fer l'agricultor ecològic, per complir el seu deure, és demanar al seu veí que no tracti i poder demostrar a l'organisme de control que així ho ha fet". Segons adverteix d’Schmidt: "Això portarà la guerra als pobles".

És per això que Schmidt, expert en dret ecològic, considera que les noves mesures cautelars en el Reglament són un programa de prevenció: "Previndrà que els cultius ecològics es cultivin en un paisatge divers. Qualsevol agricultor que vulgui convertir la seva terra a ecològica s’ho tindrà que pensar dues vegades si té veïns convencionals. Això confinarà l'agricultura ecològica en nínxols". Per Martin Häusling, negociador d’aquest tema en el Parlament europeu, aquest perill no existeix: "Els agricultors ecològics tenen la garantia que, bàsicament, no hi haurà cap canvi en relació a l’estatus quo actual".

Benestar animal: les exempcions segueixen vigents

Fins ara, el reglament de la producció ecològica de la UE ha definit el benestar animal i un sistema de cria animal adequada a l’espècie en termes numèrics, com per exemple la quantitat d'espai necessari, la llargada de les perxes, l'accés a l'aire lliure i la composició dels pinsos. L'estat de la salut dels animals no intervé en els controls ecològics -i és probable que aquest continuï sent el cas. Encara que la Comissió i els Estats membres encara han d’establir molts detalls, ja podem veure que els problemes de la ramaderia ecològica no han participat en l’elaboració de la nova normativa. El fet que el nou reglament exigeixi als ramaders tenir coneixements tècnics significa que hi ha poc canvi.

Es manté l'exempció que permet lligar els animals en les explotacions lleteres petites. Tot i que els Estats membres ara tenen la seva pròpia definició de "granja petita", en el nou text s’especifica que es tracta de granges fins a 50 animals (excloent la seva descendència). Per altra banda, i com fins ara, es seguirà permeten el tall de becs i el desbanyat en casos individuals. Als negociadors no sembla haver-los preocupat el fet que, en alguns països, les excepcions s'hagin convertit en norma. Igualment, els animals encara es podran seguir castrant si això beneficia la qualitat del producte o si ha estat una pràctica habitual. No s'ha fet cap canvi en la regla que permet donar analgèsics o anestèsics en aquestes intervencions. Una combinació d'ambdós seria en interès del benestar dels animals.

La norma actual limita a la meitat la part de la superfície interna de l’allotjament que pot estar coberta amb slats o reixes. En la nova proposta ja no es parla d’aquest màxim, i la zona engraellada, per tant, podrà ser major. En el cas de les gallines ponedores, la proposta diu expressament que el nombre màxim d'aus per galliner és de 3.000, però no s’estableix cap límit màxim al nombre d’aus de granja, de manera que es podran permetre explotacions amb 30.000 gallines ecològiques, per exemple. Els límits màxims per a pollastres i galls dindis desapareixen i l'única regla que es conserva és que, en la producció de carn, "la superfície total de cada unitat de producció no pot superar els 1.600 m²”, el que significa que es poden engreixar 16.000 aus per unitat.

La proteïna convencional encara seguirà permesa

En les regles d’alimentació, la proporció de pinsos produïts a la finca augmenta un 10%, fins arribar al 70% en el cas dels remugants, o al 30% en el cas dels porcs i les aus de corral. Per assolir aquests percentatges, els operadors podran seguir cooperant amb altres explotacions de la mateixa “regió", tot i que aquest concepte segueix sense definir-se. L'alimentació convencional encara es podrà utilitzar durant cinc anys més, però només per als garrins de fins a 35 kg i en aus joves. La proporció no pot superar el cinc per cent i només podran ser pinsos rics en proteïnes. Les regles per a la producció de cérvols i conills s'inclouran en el Reglament.

Llavors: comerç simplificat

Quan s’aprovi la nova normativa, les llavors ecològiques podran ser comercialitzades sense haver de passar pel procés d'autorització varietal habitual, associat a l'agricultura convencional. Això, sobre tot, beneficiarà les varietats de pol·linització oberta de cultiu ecològic, ja que sovint són més diverses i menys uniformes del que s’exigeix actualment en la certificació de llavors. Com que gairebé no hi ha mercat de llavors ecològiques adaptades regionalment en molts països de la UE, quan no hi hagi disponibilitat de llavors ecològiques encara es podran seguir utilitzant llavors convencionals no tractades, durant els propers 15 anys.

Importacions: fent del món un lloc millor

Des del principi, durant el procés de negociació de la nova normativa, hi va haver un consens entre les institucions de la UE: les importacions de productes ecològics de països tercers només es permetran si els agricultors dels països exportadors compleixen amb les disposicions del futur Reglament de producció ecològica de la UE. Els acords d'equivalència existents caducaran en el termini de cinc anys i hauran de renovar-se en aquestes condicions. Això s'aplica als anomenats països tercers reconeguts, com Índia, Argentina, Israel i Canadà. En el cas d'altres països tercers, la Comissió pot autoritzar excepcions, durant dos anys, per productes individuals. El president de BÖLW, Felix Prinz zu Löwenstein, descriu les conseqüències: "El 82% de tots els agricultors ecològics certificats viuen a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. L'exportació a Europa es farà més difícil i, en alguns casos, impossible per a aquests petits agricultors. Això significa que no podrem complir amb les nostres obligacions de política de desenvolupament".

Votació a la tardor

En una entrevista amb la prestigiosa revista alemanya de consum ecològic Schrot&Korn, Martin Häusling va dir: "Des de l'acord polític de les tres institucions comunitàries fins a l’aprovació del reglament hi ha un llarg camí. Els serveis jurídics del Parlament Europeu i la Comissió hauran de tornar a revisar la proposta adoptada, per corregir-ne els errors. No obstant això, no hi hauria d’haver més modificacions al contingut actual. A la tardor, els ministres d'agricultura de la UE votaran la versió definitiva en el Consell de Ministres, mentre que els parlamentaris ho faran en el Parlament Europeu. Si una majoria, en qualsevol d’aquestes institucions, vota en contra, això significarà el fracàs de la nova proposta i l’actual reglament europeu de la producció ecològica continuarà vigent.


Font: http://organic-market.info/
Autor: Leo Frühschütz (25.07.2017)