Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > La ciutat espanyola que va ...
 
Dimarts, 08 d'agost de 2017

La ciutat espanyola que va aprendre de Suècia a prioritzar els aliments ecològics

“Mollet del Vallès és una ciutat de tot just 50.000 habitants, ubicada als afores de Barcelona, que sempre ha tingut la tradició de menjar bé i protegir el terra. Però no tenia una política alimentària que vinculés als productors i als consumidors, fins fa molt poc temps.”


Una idea genial

Uns anys enrere, l'Ajuntament va crear un departament de Relacions Internacionals i un dels seus integrants, l'Albert García Macián, va conèixer el que estava succeint en una ciutat sueca, a gairebé 1.600 quilòmetres de distància, en matèria d'alimentació ecològica. A Södertälje, a prop d'Estocolm, havien trobat la manera que els aliments ecològics, locals i de temporada, fossin la base de la dieta diària de 24.000 escolars. Gràcies a aquesta mesura, hi va haver un impuls molt important de l'agricultura ecològica local, es va reduir l'empremta de carboni dels menjadors públics de la ciutat i es va alimentar millor els nens.

García es va assabentar del sistema fet servir a Södertälje mentre buscava serveis públics innovadors i oportunitats de networking, a través de diversos programes oferts per la Unió Europea. Va descobrir el programa URBACT, que acompanya i connecta ciutats europees, per trobar solucions sostenibles als seus desafiaments comuns. En aquell moment, Södertälje, la “Ciutat de les Bones Pràctiques”, que dirigia una xarxa anomenada “Dieta per a un Planeta Verd”, buscava socis, com Mollet del Vallès.

García es va posar en contacte amb els responsables del programa a Södertälje. Poc després, va organitzar un viatge per a una delegació de 14 persones de Mollet, que va incloure des de representants polítics, fins a directors d'escola, cuiners i productors locals, per anar a veure per si mateixos el que Södertälje havia fet. A la seva tornada, i partint de la base que,, tant els costums alimentaris com la forma en què es gestionaven els menjadors a la ciutat sueca, eren completament diferents dels locals, però amb moltes idees a la maleta, la gent de Mollet del Valles va posar fil a l'agulla.

Diferències abismals

Södertälje és cèlebre a Suècia per promoure l'agricultura ecològica i reduir la contaminació agrícola al mateix temps. Pel que fa als menjadors municipals, sota el control i administració de l'Ajuntament, aquests es troben en escoles, centres d'atenció a persones grans, etc. fins i tot hi ha una fleca en un museu.

250 persones a Södertälje treballen per dur a terme el projecte, entre ells un grup de cuiners que treballen per a la ciutat. A més, compren els seus aliments directament als productors; aquest treball en conjunt permet provar nous models, per donar als nens menjar local, estacional i orgànic.

A Mollet, aquest enfocament centralitzat del menjar era inaudit. Allà, tota la tasca de proveir i dirigir els menjadors públics és subcontractada a empreses privades, i mai no s'havia pensat en els menjadors com un medi de canviar els costums i la dieta.

A més, el menjar que es donava als menjadors (es va fer una auditoria) satisfeia pares i nens, però després es va comprovar que molts ingredients eren congelats, tenien preparacions prèvies i/o venien des de lluny.

Mans a l'obra

Un consorci format per les ciutats dels voltants i el govern català gestiona les 734 hectàrees agrícoles de Gallecs, una zona veïna al poble, com un parc “agroecològic”, on es fomenta l'agricultura orgànica, es valora la protecció del Medi Ambient i hi té participació pública, per la qual cosa es va recórrer als seus productes per proveir-se.

A més, el consell de Mollet es va inspirar en els resultats de Södertälje, així com en les perspectives de fomentar el creixement econòmic local al sector agrícola i un mode de vida més saludable, introduint un nou sistema d'adquisicions públiques, que va permetre que els aliments de les granges properes entressin a la cadena de subministrament de la cantina de l'Ajuntament, sense augmentar els preus del producte acabat.

D'altra banda, es van establir nous criteris per seleccionar l'operador privat que executa els menjadors públics de Mollet, basat en els principis de "Dieta per a un Planeta Verd" de Södertälje i els consells de l'Associació d'Escoles Ecològiques de Catalunya.

Els oferents han de proporcionar un aliment saborós i saludable, conreat orgànicament a nivell local i estacional, amb menys carn i més verdures i grans sencers, i amb una reducció significativa del malbaratament.

Avui, a Mollet, els nens de tres llars d'infants i de dos centres municipals per a persones amb discapacitat, reben dinars saludables i el menjar servit a les cantines reconvertides de Mollet és ara, de mitjana, més del 80 % ecològic i està totalment en sincronia amb les temporades locals de cultiu.

Totes les verdures viatgen menys de 30 km, i fins i tot el pa s'enforna localment, amb farina procedent de grans conreats a Gallecs. Quan els agricultors produeixen més verdures de les que necessiten les cantines, les converteixen en salses i conserves, utilitzant una nova màquina, a la cuina, compartida amb el parc agroecològic.

Tota aquesta activitat significa més ocupació i desenvolupament econòmic. A Gallecs hi ha al voltant de 20 productors ecològics, alguns dels quals fan servir el doble de persones que el 2013. La quantitat de terra a Gallecs utilitzada per proveir cantines públiques ha crescut de dues a set hectàrees i els productors locals subministren a 14 menjadors públics de diverses ciutats veïnes.

El fet que la gent de Mollet del Vallès hagi aconseguit adaptar l'enfocament de la “dieta verda” de Södertälje als seus propis recursos i necessitats, demostra que les ciutats petites també poden fer grans canvis, quan pensen creativament i comparteixen idees.


Font: Agricultura ecològica