Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > Consum: L'opinió d'Ángeles Parra
 
Divendres, 28 de juliol de 2017

Consum: L'opinió d'Ángeles Parra

Àngels Parra reflexiona en veu alta sobre tot el que s'està esdevenint en el consum ecològic en els últims mesos...


De totes les estadístiques que veiem en els últims temps entorn el consum ecològic, i de la nostra pròpia experiència personal, podem extreure algunes conclusions. Primera: el consum ecològic creix. Això està molt clar. Però, quins són els sectors en els quals creix més? Segona: també augmenta el nombre de persones i/o famílies que mengen majoritàriament aliments orgànics, però el cert és que creix més i més ràpidament el nombre de famílies i/o persones que consumeixen aliments “bio” de forma esporàdica, de la mateixa manera que augmenta més i amb més celeritat el nombre de consumidors que consumeixen de forma aleatòria, de tant en tant, productes destinats a vegans... que el nombre de vegans. Els que consumeixen majoritàriament aliments ecològics de forma contínua compren en establiments especialitzats, en un percentatge alt. Saben el que volen i com. I el seu consum responsable és igualment conscient en altres àmbits de l'economía domèstica. Els que consumeixen aliments ecològics de forma puntual no tenen una responsabilitat tan accentuada en altres àmbits. Tercera conclusió: l'ampliació dels punts de venda d'aliments ecològics (botigues especialitzades, súpers “bio”, grans superfícies, mercats ambulants, etc.), en general, tret d'excepcions, dona resposta a formes de consum diferents i a grups socials diversos. Almenys, i de moment, al territori espanyol.

La quarta conclusió, almenys des de la nostra opinió, és que el que ens sembla interessant, almenys en aquest moment, és que el consum ecològic continuï creixent. Per diferents raons: sanitàries, mediambientals, econòmiques, emocionals, familiars, etc. L'alimentació ecològica és un tresor i cal democratitzar-la. Com més persones consumeixin aliments ecològics, millor. A les seves cases, en escoles, en hospitals, en guarderies, en menjadors socials, en restaurants, en cafeteries, etc. Com ho fem? Pensem el que pensem nosaltres, sigui quin sigui la nostra opinió sobre això, el procés d'ampliació del sector ecològic amb l'entrada en joc de les grans superfícies i els grans capitals, ja està en marxa. I compleix una funció, ho vulguem o no. Nosaltres, des de BioCultura, limitarem l'entrada a la fira d'aquestes grans superfícies de diverses maneres: en espai i en presència. Però oposar-nos per complet, radicalment, que aquestes empreses siguin presents en BioCultura, encara que sigui d'una manera simbòlica, limitada, serà un error. Treballant al costat d'elles podem fer que s'impregnin de l'essència del que ha estat el sector fins ara. Si els rebutgem, si els perdem la pista, tard o d'hora passaran de tots nosaltres i transformaran per complet el sector i sense cap regla de responsabilitat.

Són temps rars. Són decisions complexes. Ni tot és blanc ni tot és negre. Cal fer apostes i ni tot no és totalment positiu ni tot és totalment negatiu. Tant de bo fos així. Tampoc no podem deixar-nos portar per ideologies, que limiten. BioCultura no vol perdre la seva essència, però tampoc no vol ser una bombolla al marge de la societat. Un pagès que ven la seva producció a una gran superfície és un “traïdor”? Algú que compra majoritàriament en botigues especialitzades però que també consumeix a grans superfícies quan és necessari (cosa que tots fem, ho confessem o no) és un “esquirol”? Una empresa eco de "tota la vida" que decideix seguir creixent amb l'entrada de "gran capital" "s'ha venut a l'enemic"? Cal continuar treballant amb consciència, apostant pel millor, però sense anar per la vida d'ermitans. Ni de setciències. Ni de superiors. Hem treballat des del principi per aconseguir democratitzar l'alimentació ecològica. Seguirem en això i perquè aquesta popularització segueixi els passos més correctes. Però no podem treballar d'esquena a la realitat diària. No seria sa, ni mental ni emocionalment. Tot és possible i el que compte, ens diuen els savis de les grans tradicions, és la intenció. I la nostra està molt clara: arribar a la democratització de l'alimentació ecològica i que el consumidor pugui arribar a ella de la forma que més li plagui. El consumidor és, realment, qui elegeix. Es tracta de facilitar-li les coses. El creixement del sector també implica bondat per a tothom (productors, restaurants, botiguers, superfícies, elaboradors, importadors, sector gurmet...) i, amb l'ampliació del sector, també hi ha més negoci per a tots els seus protagonistes. Es tracta que cadascú sàpiga trobar el seu espai. Nosaltres treballarem per limitar el poder de les grans superfícies però sense pensar amb nostàlgia en “paradisos perduts”.


 Font: vidasana.org | Àngels Parra directora de BioCultura | Dilluns 10 de juliol de 2017