Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > Més de 400 famílies extremenyes ...
 
Dimarts, 04 de juliol de 2017

Més de 400 famílies extremenyes compren a través de grups d'autoconsum

A la regió s'estima que hi ha 12 agrupacions compostes per persones que prefereixen productes ecològics que es comercialitzin sense mitjancers


Juan Miguel Pavo es coneix molt bé la carretera que separa la localitat de Villar del Rey de Cáceres. És un trajecte d'una hora que sol fer habitualment perquè encara que viu a la capital de Càceres té una finca en aquest municipi de Badajoz en la qual conrea verdures, hortalisses i fruites que després ven per la regió extremenya. Tot a la seva horta és ecològic. Així ho porta fent una dècada, una cosa que saben a Mansalva, un grup autogestionat de consum que es va formar a Càceres davant de la necessitat d'alimentar-se de productes sans, conreats de manera respectuosa per productors i comercialitzats sense intermediaris.

A ell pertanyen actualment 12 famílies i dos dijous al mes es reuneixen en una sala del centre cívic de la Mejostilla de Cáceres. Allà munten el seu particular mercat ambulant. Hortalisses, verdures, fruites, formatges, ous, pans ecològics, brioixeria casolana, conserves variades, embotits, carn, algues, oli, farines de diferents cereals, sucre i un llarg etcètera. «Hem arribat a tenir un proveïdor que ens portava pescat des de Galícia», comenta Juan Miguel, que està a punt repartir els deu grapats d'espàrrecs que li han demanat. Ell matisa que el comú és comptar amb productors propers perquè aquest tipus de grups fomenta el comerç local i just.

Això i la seva intenció de menjar sa va ser el que li va portar fins a Mansalva fa deu anys. Les mateixes raons argumenta Carmen Hernández. «Tenia una petita horta familiar a Malpartida de Cáceres, però això no era suficient», confessa mentre revisa el llibre de comptes.

En aquesta quinzena li toca encarregar-se de totes les tasques de gestió, una tasca que alternen els components del grup. «Aquest treball és rotatiu, de manera que tots coneixem com es fan les comandes i repartiments. Normalment, els productors ens expliquen el que tenen i en funció d'això s'omple un full que es puja a una plataforma d'Internet. Durant una setmana la gent va demanant el que vol i les comandes es recullen cada 15 dies», detalla.

Juan Miguel Pavo Té una horta a Villar del Rey «Fomentar el comerç local i menjar sa va ser el que em va portar a ser usuari en un grup i productor»

 

Així es fa en la majoria dels grups autogestionats de consum que hi ha a la regió. Joaquina Bermejo també coneix el seu funcionament. «M'agrada l'agricultura i l'alimentació ecològica, és molt més sana i es contribueix a la cura del medi ambient», afirma aquesta funcionària de Càceres.

Ella pertany a Manojo, que es reuneix a Càceres una vegada al mes. A més, ho fa perquè és una manera de trobar el que li agrada menjar. «El preu tampoc no està malament», matisa.

«Els productes solen valdre més cars a les superfícies comercials, aquí ens traiem tots els intermediaris», conclou Joaquina, una defensora d'aquest tipus de consum saludable que forma part d'una de les 12 agrupacions que s'estima que hi ha a la regió, segons les dades que aporten Sara Vázquez i Luisa Cardenete, autores d'una tesi que versa sobre el potencial dels circuits curts de comercialització per a la transició agroecològica en la comunitat autònoma extremenya.

Encara que apunten que «és difícil quantificar un número concret perquè són grups que estan en constant canvi», asseguren que la majoria són en ciutats com Càceres, Badajoz, Mèrida i Plasencia. A cada un d'ells pertanyen una mitjana de 20 famílies, encara que en alguns sobrepassen les 50 perquè el seu model de gestió els permet integrar a més gent. En total, més de 400 famílies extremenyes fan la compra a través d'aquests grups.

Precisament a un procés de transformació s'acaba d'enfrontar una altra de les agrupacions més conegudes de la regió. També és una de les més nombroses. La seva seu és a Plasencia i el seu nom és Ambrosía. La majoria dels seus components formaven abans Verdolaga, un altre grup d'autoconsum que va acabar dissolent-se.

«L'arribada de les noves tecnologies ha facilitat molt la gestió d'aquest tipus d'agrupacions. Nosaltres ho organitzem tot a través d'un grup de Whatsapp», explica Juan Carlos Herrero. «En ell estem tant els consumidors com els productors que els caps de setmana fan les ofertes. La gent va demanant el que necessita i els dimarts es fa la recollida al local», detalla Ferrer, que paga dos euros mensuals, igual com els seus companys, per mantenir les instal·lacions al carrer Porta de Coria de Plasencia.

Aquestes es converteixen una vegada a la setmana en un petit mercat ambulant amb carn de vedella ecològica, així com pollastre i porc, conserves i fins i tot productes de cosmètica natural. «En aquestes formacions no només hi ha fruites i verdures», matisa Juan Carlos abans de confessar que, encara que són 140 components, només solen participar amb assiduïtat uns 50.

On també són molts és a Ecoba, una cooperativa de consumidors integrada per més de 100 famílies. Poden anar els dimecres a la tarda a comprar productes ecològics a l'edifici de Promedio a la capital de Badajoz. També fan les comandes per Internet i els recullen en algunes botigues especialitzades de la ciutat.

Una cosa similar fan a 'Càceres per menjar-se'l', una cooperativa que acaba de reprendre la seva activitat i que agrupa consumidors i productors. La majoria, proveïdors d'aliments amb certificat ecològic, igual com els que consumin en el grup d'autogestió de Mèrida 'Consumogusto'.

En definitiva, tots utilitzen una fórmula que, amb una mica d'organització, els permet accedir a un mercat saludable allunyat de multinacionals. Ells ho cuinen, ells s'ho mengen.


Font: hoy.es | Extremadura | Álvaro Rubio | Badajoz | Dissabte, 24 juny 2017, 09:23