Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Notícies  > La transició a menjadors ...
 
Dimecres, 05 d'abril de 2017

La transició a menjadors escolars ecològics a Madrid és possible

El canvi a menjadors escolars amb menús més sostenibles, saludables i ecològics a la Comunitat de Madrid és “viable” si hi ha voluntat política. Un informe recull experiències d'altres autonomies que ja han començat la transició, així com propostes per iniciar el necessari canvi.


Iniciar el canvi cap a menjadors escolars més sostenibles i ecològics a la Comunitat de Madrid, per fomentar hàbits d'alimentació saludable i sostenible entre la població escolar, i incorporar aliments de proximitat, temporada i ecològics, és “viable” si hi ha voluntat política, si bé l'estratègia a adoptar és amb un enfocament a mitjà termini.

Així s'extreu de l'informe “Alimentar el Canvi. Diagnòstic sobre els menjadors escolars de la Comunitat de Madrid i la seva transició cap a models més saludables i sostenibles”, coordinat per la Cooperativa Garúa, en col·laboració amb la Federació de la Comunitat de Madrid de Pares i Mares d'Alumnat (FAPA) i Ecologistes en Acció.

Segons el text, l'impuls del consum social a través d'aquests menjadors podria suposar un “salt d'escala important per al creixement i professionalització” per al sector agrari ecològic i agroecològic madrileny, que es troba “en un moment crucial”.

El canvi és necessari, hi ha uns patrons d'alimentació “preocupants” entre els escolars

Al seu judici, els patrons d'alimentació entre la població escolar (altes taxes d'obesitat i sobrepès, excés en el consum de greixos i proteïnes...) són “més que preocupants” i “generalitzats en la població infantil madrilenya”, situació que fa “imprescindibles menús més saludables a les escoles”.

D'acord amb les seves dades, un 73 % dels centres escolars públics de la Comunitat de Madrid disposa de menjador escolar, que utilitzen 858.549 comensals.

L'estudi recopila experiències i bones pràctiques de diverses ciutats i regions europees i espanyoles, que segons la seva opinió evidencien “la viabilitat dels menjadors escolars saludables i sostenibles quan la voluntat política els recolza“, i esmenta propostes realitzades a Andalusia, Astúries, Aragó o les Canàries.

Posa èmfasi que, a la Comunitat de Madrid, “el primer pas ja està donat”, atesa l'aprovació per unanimitat l'estiu passat de la Proposició No de Llei PNL146/16 a favor del foment del consum d'aliments de temporada, proximitat i/o ecològics mitjançant les licitacions de serveis de restauració de l'administració autonòmica.

Experiències positives de menjadors ecològics a Andalusia, Astúries, Aragó o les Canàries

“Aquesta proposta ha de ser el marc de referència i el punt de partida per transformar l'esmentat acord formal en una base per al disseny de polítiques públiques proactives“, afirmen els autors de l'estudi, que planteja que no s'ha d'ajornar la presa de decisions.

“La voluntat política és la clau que obre les portes que fins ara no s'han explorat”, afegeix, després d'apuntar que, en conversa amb responsables de l'àrea de Desenvolupament Rural de la Comunitat de Madrid s'han mostrat partidaris d'explorar aquest assumpte, encara que fos a partir de projectes pilot.

A l'estudi es reconeix que el procés estratègic d'iniciar la transició cap a models més sostenibles i ecològics d'aquest tipus de menjadors requereix d'un enfocament a mitjà termini.

Una primera mesura seria, segons els autors, “ampliar la llibertat d'elecció de models, obrint la porta a la gestió directa amb personal laboral de la Comunitat de Madrid i més participació dels centres escolars i les Associacions de Mares i Pares d'Alumnat (Ampas).

L'informe planteja propostes per començar a debatre sobre menjadors ecològics

De cara a la revisió ben aviat dels plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques que regeixen l'Acord Marc d'Homologació d'empreses a la Comunitat de Madrid, proposa “de començar a incorporar canvis en els criteris d'homologació i en els requeriments de prestació del servei, en la línia del que ja s'està fent en altres autonomies.”

Respecte a l'objecte del contracte, “l'ideal” seria establir un percentatge mínim obligatori d'aliment ecològic i definir uns objectius assumibles a mitjà termini per incrementar gradualment l'esmentat percentatge. Insisteixen els autors que el canvi és possible: “El cas de Roma és exemplar en aquest sentit, havent assolit el 70 % de producte ecològic en 16 anys“.

També en els criteris d'adjudicació és possible introduir millores relacionades amb les sostenibilitat del servei, tal com ja s'ha posat de manifest en altres casos de l'Estat com, per exemple, compromís de productes lliure d'oli de palma o amb certificat d'oli de palma de producció sostenible.

A l'informe també es fa referència als plecs de contractació dels serveis de menjador dels centres educatius públics d'Aragó, que assignen 10 punts per incloure un menú ecològic mensual, 10 punts per incloure fruita i hortalissa de temporada i per diversitat de menús, i 5 punts per eliminar la safata de plàstic i utilitzar altres materials més segurs.


Font: efeagro.com | Alimentació i Begudes | A.P. | 30 MARÇ 2017