Accés al contingut Accés al menú de la secció
Producció agroalimentària ecològica  > Preguntes i respostes
 
Destaquem

Preguntes i respostes

En aquesta secció podeu consultar un recull de dubtes relacionats amb la normativa de producció ecològica que ens han fet arribar diferents operadors ecològics, així com la resposta que se'ls va donar des del DARP.

Les respostes han estat donades segons les condicions exactes en les que es formula la pregunta i no es poden extrapolar a situacions que no siguin exactament iguals.


Quins coeficients de generació de nitrogen i dejeccions ramaderes s'han d'aplicar en les explotacions d'avicultura ecològica?

Per a presentar un Pla de gestió de dejeccions ramaderes d'una explotació avícola ecològica cal seguir les indicacions del document "Coeficients d'avicultura ecològica" per a calcular la quantitat de nitrogen i fem (gallinassa) generats. Aquest valor de nitrogen és el que cal tenir en compte per veure si s'aporta prou terra (diferent del propi pati) per a aplicar dejeccions, mentre que el valor de gallinassa és el que cal utilitzar per a calcular el volum necessari de femer.

El titular de l'explotació ha de regenerar periòdicament la coberta vegetal dels patis per tal de captar el nitrogen excretat per les aus.

Per validar la gestió dels patis, cal que la superfície mínima a l'aire lliure que està a disposició dels animals sigui com a mínim la que estableix la normativa que regula la producció agrària ecològica. Per exemple, en cas de pollastres en galliner fix i gallines ponedores el pati ha de garantir com a mínim 4 m2/animal, en galls dindi 10 m2/animal. I a més, d'acord amb la mateixa normativa de producció ecològica, en tots els casos la superfície mínima de pati ha de garantir que no se sobrepassi la càrrega de 170 kg de nitrogen per hectàrea.

La temperatura exterior supera els 33°C, o els 30°C amb una humitat relativa superior al 70%. Puc utilitzar ventiladors que no formen part de l’estructura permanent del local amb la funció de moure l’aire en els allotjaments de pollastres ecològics?

L’article 10 del Reglament (CE) 889/2008 de la Comissió estableix que l’aïllament, escalfament i ventilació dels edificis han de garantir la circulació de l’aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa i la concentració de gas es mantinguin en límits no nocius per als animals. En concret, s’esmenta que els edificis han de permetre una abundant ventilació i entrada de llum naturals.

Aquesta norma preveu que, en circumstàncies normals, el disseny dels edificis ja proporcionin un nivell suficient de ventilació natural, i no es contemplen mètodes de ventilació forçada. Malgrat tot, en el cas de que es donin condicions ambientals excepcionals o extremes que puguin comprometre el benestar dels animals, caldrà adoptar aquelles mesures que siguin necessàries, sempre que no vagin en contra de les normes establertes.

Amb les condicions plantejades a la pregunta, considerem acceptable poder disposar puntualment de sistemes de ventilació, amb l’única funció de moure l’aire, per garantir la circulació i l’entrada d’aire natural, sense provocar-li cap modificació de temperatura o humitat.

Quan calgui utilitzar excepcionalment aquest tipus de sistemes de ventilació, correspon a l’operador justificar la concurrència d’aquestes condicions excepcionals i guardar els corresponents registres de funcionament, per tal que el personal inspector del CCPAE disposi de la informació necessària per a la seva valoració.

Soc un operador ecològic i tinc una granja de porcs no ecològics per la qual em plantejo la conversió a producció ecològica en un futur. En aquesta instal·lació actualment hi ha 100% de sòl amb slats però em plantejo reduir els slats al 50% per tal que l’altre meitat del sòl sigui ferm i els animals disposin de llit. Puc considerar aquesta granja com a “no intensiva” i, per tant, puc utilitzar les dejeccions d’aquesta explotació com a fertilitzant en els meus camps ecològics?

L’Annex I del Reglament CE 889/2008 estableix els fertilitzants i condicionadors del sòl que es poden utilitzar, únicament en la mesura que sigui necessari, en la producció ecològica. L’esmentat annex inclou els fems de granja i excrements líquids d’animals, entre d’altres. Així mateix estableix una descripció, requisits de composició i condicions d’utilització específics per a cadascun dels productes. Una de les condicions establertes pel tipus de fertilitzants esmentats, és que està prohibida la procedència de ramaderia intensiva.

Segons els criteris d’interpretació de la normativa europea de producció agroalimentària ecològica, un dels criteris  per definir una explotació com a intensiva en l’àmbit de les normes de la producció agrària ecològica és que “els animals estiguin permanentment estabulats sobre paviments engraellats o gàbies o, en qualsevol cas, no disposin de llit durant el cicle productiu”.

Es considera que si almenys el 50% de la superfície on estan els animals és sòl sòlid (sense obertures) i es manté llit, no es compleix aquest supòsit de ramaderia intensiva i, per tant, es poden utilitzar les dejeccions (tant la fracció líquida com la sòlida) d’aquest bestiar no ecològic per fertilitzar camps inscrits en el Registre de producció agrícola ecològica del CCPAE, sempre i quan no es compleixi tampoc amb la resta de criteris de la definició de ramaderia intensiva segons la guia de normes tècniques i criteris d’interpretació. Caldrà però, permetre al CCPAE poder verificar que realment els allotjaments d’aquests porcs no ecològics compleixen els requisits per poder-los considerar no intensius.

 


Data d'actualització: 17.10.2017